Pròleg de l'Evangeli de Joan. (Adaptació)

PRÒLEG DE JOAN. Adaptació

Al Món

tot comença amb un PROJECTE:

el PROJECTE de Déu quan decideix

compartir, enllà d’Ell mateix, la seva vida.

Tot allò que existeix forma part d’aquest PROJECTE,

i, al marge d’ell, no existeix res de res.

El PROJECTE inclou la vida.

La vida

creix i es perfecciona des de si mateixa,

i avança fins a l’home.

L’home,

per la seva intel·ligència,

pot adonar-se del PROJECTE que el fa existir.

Així el PROJECTE esdevé la seva llum;

una llum que l’allibera de tota foscor

perquè li mostra d’on ve i a què està cridat.

En l’Home

el PROJECTE de Déu esdevé “compartit”:

Déu envià un home que es deia “Joan”:

és a dir: anomenat “Déu ofereix el seu favor”.

“Joan” no era pas la llum plena;

només era per donar-ne testimoni.

Testimoniava la llum,

la qual ja estava en el PROJECTE inicial

encara que la creació no fos capaç de reconèixer-la;

però els humans sí que la podem reconèixer,

i a tots aquells que l’acullen

els és concedit de poder ser fills de Déu.

“Fills de Déu” ho són no pas

pel propi creixement de la Vida,

ni per cap herència humana,

ni com a fruit d’una conquesta; no.

Ho són per un do de Déu.

I el PROJECTE s’ha fet carn,

i s’ha fet un de nosaltres: Jesús.

En l’Home-Jesús

hem pogut veure què significa

ser “fills de Déu”: fills en el Fill.

En Ell ja podem contemplar

com en serà d’excel·lent

la plenitud del PROJECTE.

Com testimoniava el mateix Joan,

allò que hem vist ara al final,

i que ja existia des del principi,

ens permet entendre tot allò passat,

com Moisès, i la Llei que va donar:

tot estava orientat cap aquesta plenitud

que ens arriba per Jesucrist.

Déu, no l’ha vist mai ningú;

però ara el podem contemplar, com a “Déu engendrat”,

en l’Home-Jesus.

I de la seva plenitud

tots nosaltres en rebem gratuïtament

vida i més vida,

fins a la plenitud total.