ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE.
Salvador
Espriu.
Oh,
que cansat estic de la meva
covarda,
vella, tan salvatge terra,
i
com m’agradaria d’allunyar-me’n,
nord
enllà,
on
diuen que la gent és neta
i
noble, culta, rica, lliure,
desvetllada
i feliç!
Aleshores,
a la congregació, els germans dirien
desaprovant:
“Com l’ocell que deixa el niu,
així
l’home que se’n va del seu indret”,
mentre
jo, ja ben lluny, em riuria
de
la llei i de l’antiga saviesa
d’aquest
meu àrid poble.
Però
no he de seguir mai el meu somni
i
em quedaré aquí fins a la mort.
Car
sóc també molt covard i salvatge
i
estimo a més amb un
desesperat
dolor
aquesta
meva pobra,
bruta,
trista, dissortada pàtria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada