ELS DRETS DELS INFANTS.
Adoptada per l’Assemblea General
de les Nacions Unides,
per resolució 1.386 (XVI), de 20
de novembre de 1959.
PREÀMBUL
I.
Considerant que els pobles de les Nacions Unides han refermat en Carta la seva
fe en els drets humans fonamentals i en la dignitat i el valor de la persona i
que s’han declarat determinats a promoure el progrès social i a elevar el
nivell de vida dintre d’un concepte més ampli de llibertat,
II.
Considerant que les Nacions Unides han proclamat en la Declaració Universal
dels Drets Humans que tothom té els drets i les llibertats que s’hi enuncien,
sense cap mena de distinció de raça, de color, de sexe, de llengua, de religió,
d’opinió política i de qualsevol altra índole, d’origen nacional o social, de
posició econòmica, naixement o de qualsevol altra condició,
III.
Considerant que l’infant, per la seva manca de maduresa física i mental, necessita
una protecció i cura especials, incloent-hi la protecció jurídica adequada,
tant abans com després del naixement,
IV.
Considerant que la necessitat d’aquesta protecció especial ha estat expressada
en la Declaració de Ginebra de 1924 sobre els Drets de l’Infant i reconeguda en
la Declaració Universal dels Drets Humans i en els Convenis constitutius dels
organismes especialitzats i de les organitzacions internacionals que
s’interessen pel benestar de l’infant,
V.
Considerant que la humanitat ha d’atorgar a l’infant el millor que li pugui
donar,
VI.
L’Assemblea General proclama la present Declaració dels Drets de l’Infant a fi
que tingui una infantesa feliç i gaudeixi, en benefici propi i de la societat,
dels drets i de les llibertats que s’hi enuncien, i insta als pares i mares,
els homes i les dones individualment, i les organitzacions privades, autoritats
locals i els governs respectius, a reconèixer aquests drets i a treballar
perquè s’observin per mitjà de mesures legislatives i d’altra índole adoptades
progressivament, de conformitat amb els principis següents:
PRINCIPIS
Principi 1: L’infant ha de gaudir de tots els drets enunciats en aquesta
Declaració. Aquests drets han de ser reconeguts a tots els infants sense
excepció de cap mena o discriminació per motius de raça, de color, de sexe, de
llengua, de religió, d’opinió política o d’altra índole, d’origen nacional o
social, posició econòmica, de naixement o de qualsevol altra condició, ja sigui
de l’infant mateix o de la seva família.
Principi 2: L’infant ha de gaudir d’una protecció especial i disposarà
d’oportunitats i serveis establerts per la llei, i d’altres mitjans, a fi que
pugui desenvolupar-se físicament, mentalment, espiritualment i social, d’una
manera sana i normal, en condicions de llibertat i dignitat. En promulgar lleis
amb aquesta finalitat, la consideració fonamental a què caldrà atenir-se serà
l’interès superior de l’infant.
Principi 3: L’infant té dret, des del seu naixement, a un nom i una nacionalitat.
Principi 4: L’infant ha de gaudir dels beneficis de la seguretat social. Ha de
tenir dret a créixer i a desenvolupar-se amb salut; i amb aquest fi caldrà
proporcionar-li, així mateix com a la mare, cura i protecció especials,
incloent-hi l’atenció prenatal i postnatal adequades. L’infant té dret a
disposar d’alimentació, habitatge, recreació i serveis mèdics adequats.
Principi 5: L’infant que pateixi impediments físics, mentals o socials, ha de
rebre el tractament, l’educació i les atencions necessàries que requereixi la
seva particular situació.
Principi 6: L’infant, per al desenvolupament ple i harmoniós de la seva
personalitat, necessita amor i comprensió. Sempre que sigui possible, haurà de
créixer a l’empara i sota la responsabilitat dels seus pare i mare i, en qualsevol
cas, en un ambient d’afecte i de seguretat moral i material; llevat de
circumstàncies excepcionals, l’infant de tendra edat no serà separat de la seva
mare. La societat i les autoritats públiques tenen el deure de dedicar una cura
especial envers els infants sense família o que estiguin mancats de mitjans de
subsistència. Per al manteniment dels fills de famílies nombroses, convé
concedir subsidis estatals o d’altra mena.
Principi 7: L’infant té dret a rebre educació, que serà gratuïta i obligatòria
almenys en la seva etapa elemental. Se li donarà una educació que afavoreixi la
seva cultura general i li permeti, en condicions d’igualtat d’oportunitats,
desenvolupar les seves aptituds i el seu judici individual, el seu sentit de la
responsabilitat moral i social, i esdevenir un membre útil de la societat.
L’interès superior de l’infant serà el principi que guiarà aquelles persones
que tenen la responsabilitat de la seva educació i orientació; aquesta
responsabilitat pertoca en primer lloc al pare i a la mare. L’infant gaudirà plenament
de jocs i de l’esbarjo, els quals hauran d’estar orientats vers les finalitats
perseguides per l’educació; la societat i les autoritats públiques s’esforçaran
a promoure la satisfacció d’aquest dret.
Principi 8: L’infant ha de figurar entre els primers de rebre, en tota
circumstància, protecció i socors.
Principi 9: L’infant ha de ser protegit contra totes les formes de negligència,
crueltat i explotació. No serà objecte de cap mena de tràfic. No s’haurà de
consentir que l’infant treballi abans d’una edat mínima adequada; en cap cas no
se l’ocuparà ni se li permetrà que s’ocupi en qualsevol tasca o feina que
perjudiqui la seva salut, o que interfereixi en el seu desenvolupament físic,
mental o moral.
Principi 10: L’infant ha de ser protegit contra les pràctiques que puguin fomentar
la discriminació racial, religiosa o de qualsevol altra mena. Ha de ser educat
en esperit de comprensió, tolerància, amistat entre els pobles, pau i
fraternitat universal, i amb plena consciència que ha de consagrar les seves
aptituds i energies al servei dels seus semblants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada