Declaració dels Drets Humans (ONU 1948)

DECLARACIÓ dels DRETS HUMANS.

Assemblea General de l’ONU. 10 -12 -1948.

PREÀMBUL

Atès que el reconeixement de la dignitat inherent a tots els membres de la família humana i de llurs drets iguals i inalienables constitueix el fonament de la llibertat, la justícia i la pau del món;

Atès que la desatenció i menyspreu dels drets humans han menat a actes de barbàrie que revolten la consciència de la humanitat, i que l’adveniment d’un món on els éssers humans gaudiran de llibertat de paraula i de pensament i seran alliberats de la por i de la misèria ha estat proclamat com l’aspiració més alta de la humanitat;

Atès  que és essencial que els drets humans siguin protegits per un règim de dret, a fi que l’home no sigui compel·lit, com a últim recurs, a la revolta contra la tirania i l’opressió;

Atès que és essencial de promoure el desenvolupament de les relacions amistoses entre les nacions;

Atès que els pobles de les Nacions Unides han reafirmat en la Carta llur fe en els drets humans fonamentals, en la dignitat i en la vàlua de la persona humana  i en la igualtat de drets d’homes i dones, i han decidit de promoure el progrés social i de millorar les condicions de vida en una llibertat més àmplia;

Atès que els Estats membres s’han compromès a assegurar, en cooperació amb l’Organització de les Nacions Unides, el respecte universal i l’observança dels drets humans i de les llibertats fonamentals;

Atès que una concepció comuna d’aquests drets i d’aquestes llibertats és de la més gran importància per a complir aquest compromís, l’Assemblea General proclama aquesta

 DECLARACIÓ UNIVERSAL DELS DRETS HUMANS

com l’objectiu comú que tots els pobles i totes les nacions han d’assolir per tal que tots els individus i tots els òrgans de la societat, tenint-la sempre present, s’esforcin, mitjançant l’ensenyament i l’educació, a promoure el respecte d’aquests drets i llibertats, i a assegurar-ne, amb mesures progressives de caràcter nacional i internacional, el reconeixement i l’observança universals i efectius, tant entre els pobles dels Estats membres com entre els pobles dels territoris sota la seva jurisdicció.

1. Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i drets. Són dotats de raó i de consciència i cal que es comportin entre ells amb esperit de fraternitat.

2. Tothom té tots els drets i totes les llibertats que aquesta Declaració proclama sense cap distinció de raça, color, sexe, llengua, religió, opinió política o altra, origen nacional o social, posició econòmica, naixement o qualsevol altra condició.

3. Tothom té dret a la vida, a la llibertat i a la seguretat de la pròpia persona.

4. Ningú no pot ser sotmès a esclavitud o servatge; l’esclavitud i el tràfic d’esclaus són prohibits en totes les seves formes.

5. Ningú no pot ser sotmès a tortura ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants.

6. Tothom té dret, a tot arreu, al reconeixement de la seva personalitat jurídica.

7. Tothom és igual davant la llei i té dret a obtenir-ne igual protecció, sense cap discriminació.
Tothom té dret a igual protecció contra qualsevol discriminació que infringeixi aquesta Declaració i contra qualsevol incitació a una tal discriminació.

8. Tothom té dret a una protecció efectiva dels tribunals nacionals competents per actes que violin els seus drets fonamentals que la constitució o la llei li reconeixen.

9. Ningú no pot ser pres, detingut ni confinat arbitràriament.

10. Tothom té dret, en condicions de plena igualtat, a un judici públic i just davant un tribunal independent i imparcial, per tal que siguin determinats els seus drets i les seves obligacions, o bé examinada qualsevol acusació contra ell en matèria penal.

11. 1. Tothom qui sigui acusat d’un delicte té dret que se’n presumeixi la innocència mentre no se’n provi la culpabilitat, d’acord amb la llei, en un judici públic en què hagi tingut totes les garanties de defensa necessàries.
2. Ningú no pot ser condemnat per accions o per omissions que, quan foren comeses, no constituïen un delicte segons el dret nacional o internacional.
Tampoc no pot ser imposada cap pena superior a la que era aplicable quan l’acte delictiu fou comès.

12. Ningú no pot ser objecte d’intromissions arbitràries en la vida privada, la família, el domicili ni la correspondència, ni d’atacs contra l’honor i la reputació.
Tothom té dret a la protecció de la llei contra aquestes intromissions o aquests atacs.

13.1. Tothom té dret a circular lliurement i a escollir el lloc de residència dins el territori d’un Estat.
2. Tothom té dret a sortir de qualsevol país, àdhuc del propi, i retornar al seu país.

14.1. En cas de persecució, tothom té dret a cercar asil, i a gaudir-ne, en altres països.
2. Aquest dret no pot ser invocat en el cas d’accions judicials originades veritablement per delictes comuns o actes contraris als propòsits i principis de les Nacions Unides.

15.1. Tothom té dret a una nacionalitat.
2. Ningú no pot ser privat arbitràriament de la seva nacionalitat, ni del dret de canviar de nacionalitat.

16.1. L’home i la dona, a partir de l’edat núbil, tenen dret a casar-se i a formar una família sense cap restricció per raó de raça, nacionalitat o religió.
Tots dos tenen els mateixos drets pel que fa al matrimoni i en la dissolució d’aquest.
2. El matrimoni només pot ser contret amb el lliure i ple consentiment dels futurs esposos.
3. La família és l’element natural i fonamental de la societat i té dret a la protecció de la societat i de l’Estat.

17.1. Tothom té dret a la propietat individualment i col·lectivament.
2. Ningú no pot ser privat arbitràriament de la seva propietat.

18. Tothom té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió; aquest dret inclou la llibertat de canviar de religió o de creença, i també la llibertat de manifestar-les individualment o col·lectiva, en públic i en privat, mitjançant l’ensenyament, la pràctica, el culte i l’observança.

19. Tothom té dret a la llibertat d’opinió i d’expressió; aquest dret inclou la llibertat de sostenir opinions i de cercar, rebre i difondre informacions i idees, sense limitació de fronteres, per qualsevol mitjà d’expressió.

20. 1. Tothom té dret a la llibertat de reunió i d’associació pacífiques.
2. Ningú no pot ser obligat a pertànyer a una associació.

21. 1. Tothom té dret a participar en el govern del seu país, directament o bé per mitjà de representants elegits lliurement.
2. Tothom té dret a accedir, en condicions d’igualtat, a les funcions públiques del seu país.
3. La voluntat del poble és el fonament de l’autoritat dels poders públics; aquesta voluntat ha de ser expressada mitjançant eleccions periòdiques i legítimes per sufragi universal i igual i per vot secret o per qualsevol altre procediment equivalent que garanteixi la llibertat de vot.

22. Tothom, com a membre de la societat, té dret a la seguretat social i a obtenir, mitjançant l’esforç nacional i la cooperació internacional, i segons l’organització i els recursos de cada Estat, la satisfacció dels drets econòmics, socials i culturals indispensables per a la seva dignitat i per al lliure desenvolupament de la pròpia personalitat.

23. 1. Tothom té dret al treball, a la lliure elecció de treball, a condicions equitatives i satisfactòries de treball i a la protecció contra la desocupació.
2. Tothom té dret, sense cap discriminació, a un salari igual per un treball igual.
3. Tothom qui treballa té dret a una remuneració equitativa i satisfactòria, que li asseguri, a ell i a la seva família, una existència conforme amb la dignitat humana, i completada, si cal, per altres mitjans de protecció social.
4. Tothom té dret a fundar sindicats i a afiliar-s’hi per a la defensa dels seus interessos.

24. Tothom té dret al descans i al lleure, incloent-hi una limitació raonable de les hores de treball i vacances periòdiques pagades.

25.1. Tothom té dret a un nivell de vida adequat que li asseguri la salut i el benestar, a ell a i la seva família, incloent-hi l’alimentació, el vestit, l’habitatge, l’assistència mèdica i els serveis socials necessaris; i també té dret a la protecció en cas de desocupació, malaltia, invalidesa, viduïtat, vellesa i en altres casos de pèrdua dels mitjans de subsistència per circumstàncies alienes a la seva voluntat.
2. La maternitat i la infantesa tenen dret a atencions i assistència especials. Tots els infants, nats dintre o fora del matrimoni, tenen dret a la mateixa protecció social.

26.1. Tothom té dret a l’educació.
L’educació ha de ser gratuïta, si més no en l’ensenyament elemental i bàsic.
L’ensenyament elemental ha de ser obligatori. La instrucció tècnica i professional ha de ser generalitzada; l’accés als estudis superiors serà igual per a tothom, en funció dels mèrits respectius.
2. L’educació ha de tenir com a objectiu el ple desenvolupament de la personalitat humana i l’enfortiment del respecte als drets humans i a les llibertats fonaments. Ha de promoure la comprensió, la tolerància i l’amistat entre totes les nacions i els grups racials o religiosos, i també el desenvolupament de les activitats de les Nacions Unides per al manteniment de la pau.
3. Els pares tenen dret preferent a escollir el tipus d’educació que cal donar a llurs fills.

27.1. Tothom té dret a prendre part lliurement en la vida cultural de la comunitat, a fruir de les arts i a participar en el progrés científic i en els beneficis que en resulten.
2. Tothom té dret a la protecció dels interessos morals i materials que li corresponen per raó de les produccions científiques, literàries o artístiques de què és autor.

28. Tothom té dret a un ordre social i internacional en el qual els drets i les llibertats proclamats en aquesta Declaració es facin plenament efectius.

29.1. Tothom es deu a la comunitat, que és l’únic que li permet el lliure i ple desenvolupament de la personalitat.
2. En l’exercici dels drets i de les llibertats, hom només està subjecte a les limitacions que la llei estableixi amb l’única finalitat d’assegurar el reconeixement i el respecte dels drets i les llibertats d’altri, i de satisfer les justes exigències de la moral, l’ordre públic i el benestar general en una societat democràtica.
3. Aquests deures i aquestes llibertats mai no es poden exercir contràriament als propòsits i als principis de les Nacions Unides.

30. Res d’aquesta Declaració no es pot interpretar en el sentit que impliqui que un Estat, un grup o una persona tenen el dret a emprendre activitats o fer actes tendents a la destrucció de qualsevol dels drets i llibertats que hi són proclamats.