Discurs final de EL GRAN DICTADOR

Del film  “EL GRAN DICTADOR”. 

Discurs final del ministre de Propaganda
(seguit del “Discurs” del Barber, confós amb el “Dictador”).

Corona veniat electis: “la victòria és per qui la mereix”.
Avui, paraules com democràcia, llibertat i igualtat han fet perdre el seny a la gent del poble. Però cap nació pot anar endavant amb idees com aquestes, i per això, les hem fet desaparèixer. D’ara endavant tothom haurà de servir l’Estat amb absoluta obediència, i ai d’aquell que es negui a fer-ho!

Els no aris, són éssers inferiors i perjudicials a l’Estat. Per tant, queden privats dels drets de ciutadania. És un deure de tot bon ari odiar-los i menysprear-los.

Des d’avui, aquest país (Osterlich) queda annexionat a l’imperi Tomeni, i la seva gent queda obligada a obeir les lleis promulgades pel nostre gran cabdill: el Dictador de Tomènia, el conqueridor d’Osterlich, el futur emperador del món.

Discurs-resposta del Barber (confós amb el “dictador”):

Em sap greu: però jo no vull ser emperador. Aquest no és el meu ofici.
No vull governar ni conquerir ningú, sinó ajudar a tots si fos possible: blancs o negres; estrangers o nacionals. Hem d’ajudar-nos uns als altres. Els éssers humans som així: ens agrada  fer feliços els altres i no pas fer-los desgraciats. No volem odiar ni menysprear ningú. Al món tots hi cabem. La Terra és rica i capaç d’alimentar tots els vivents.

El camí de la vida pot ser bonic i amb llibertat ; però nosaltres l’hem perdut. La cobdícia ha enverinat el nostre cor; ha aixecat barreres d’odi i ens ha empès cap a la misèria i les matances. Hem progressat molt de pressa però ens hem empresonat a nosaltres mateixos.

El culte a les màquines ha produït riquesa, però ens ha deixat empobrits. Hem adquirit molts coneixements, però ens hem tornat cínics. Hem cultivat una intel·ligència que ens ha fet tornar calculadors i freds. Pensem massa i sentim massa poc. Més que màquines necessitem humanitat; a més d’intel.ligència, necessitem bondat i tendresa. Sense aquestes qualitats la vida serà violenta i acabarem perdent-ho tot.

Els avions i la ràdio ens fan sentir més a prop. La mateixa naturalesa d’aquests invents demana bondat humana; exigeix fraternitat universal. Ara mateix la meva veu arriba a milions d’éssers a tot el món; a milions d’homes desesperats, dones i nens, víctimes d’un sistema que turmenta els homes i fa empresonar persones innocents.

A tots aquells que puguin sentir-me, els dic: no perdeu l’esperança. La desgràcia que patim és el fruit de la cobdícia agonitzant i de l’amargor d’uns homes que tenen por de l’autèntic progrés humà.

L’odi dels homes passarà; i cauran els dictadors; i el poder que han robat al poble tornarà al poble. Mentre hi hagi homes hi haurà llibertat.

Soldats: no us rendiu a aquests homes que, en el fons, us menyspreen, us esclavitzen, regulen les vostres vides i us diuen què heu de fer, pensar i dir. Us renten el cervell i us engreixen com un ramat per fer-vos servir de diana per les bales. No obeïu aquests individus inhumans, homes-màquina, amb cervell i cor de màquina.

Vosaltres no sou màquines; no sou un ramat. Sou homes! Porteu l’amor de la humanitat en els vostres cors, no pas l’odi. Només els que no estimen, odien; els que no estimen i els inhumans.

Soldats: no lluiteu per a l’esclavitud sinó per a la llibertat!  En el cap. 17 de l’evangeli de St. Lluc llegim: “El regne de Déu està dintre l’home”.  No d’un home ni d’un grup d’homes sinó de tots els homes; en vosaltres.

Vosaltres, el poble, teniu el poder: el poder de crear màquines i el poder de crear felicitat. Vosaltres, el poble, teniu el poder de fer lliure i bonica la vida i de convertir-la en una meravellosa aventura.

En nom de la democràcia utilitzem aquest poder, actuant tots units, lluitant per un món nou, digne i noble, que garanteixi, als homes, treball; als joves, un bon futur; i als vells, seguretat. Va ser amb la promesa d’aquestes coses que els salvatges van obtenir el poder. Però ens van enganyar: no han complert les seves promeses ni les compliran mai. Els dictadors són lliures només ells, però esclavitzen el poble.

Lluitem ara nosaltres per fer realitat aquelles promeses. Lluitem per la llibertat en el món. Lluitem per enderrocar les fronteres; per eliminar l’ambició, l’odi i la intolerància. Lluitem per un món raonable: un món en què la ciència i el progrés ajudin a la felicitat de tots.
Soldats: en nom de la democràcia, unim-nos tots!

Hannah! Pots sentir-me?…
Onsevulla que siguis, aixeca els ulls, Hannah.
El cel s’asserena i comença a sortir el sol.
Anem sortint de la foscor i caminem cap a la llum. Cap un món nou: un món de bondat on els homes estiguin per sobre de l’odi, de l’ambició, de la brutalitat. Aixeca els ulls, Hannah! Al cor de l’home li han estat donades ales i, per fi, comencem a volar. Volem cap a l’arc iris, cap a la llum de l’esperança! Cap el futur, un futur de plenitud per a tu, per a mi i per a tothom.
Aixeca els ulls, Hannah!
Mira enlaire.