El Rabadà. Poema de Nadal de J.M. de Sagarra.

Fragment del POEMA DE NADAL
de Josep Mª de Sagarra.

…
I els pastors van trobar el rabadà
que jeia com sempre a la palla,
a les dents una llesca de pa
i al cor una escorrialla
de cançó de mandrejar.

El rabadà, de tots ells,
es triava la carn més ben salada
i tenia pel jaç les millors pells
i fins per la pluja tenia teulada:
i si era l’hora d’escorxar
sortia el ganivet del rabadà.

La veritat dels pastors
el rabadà no la volia veure.
No va sentir llampecs ni clarors,
com s’ho podia creure?
Però la veritat era tan clara
que hauria capgirat al més mesell
i ells la duien pintada a la cara
i els escaldava la pell!

L’home que ha vist un àngel de debò
gasta una llengua que no es deixa tòrcer,
i en la paraula s’hi endevina un tot
que s’ha de creure allò que diu, per força!

Ai, però el rabadà d’aquella nit
massa estimava el seu porró blau cel
i a la nina de l’ull tenia un tel
i una rata-pinyada al pit!

−A Betlem me’n vull anar,
vols venir, tu, rabadà?
−Vull esmorzar.
−El messies elegit
ha nascut aquesta nit.
−Qui t’ho ha dit?
−Un arcàngel flamejant
pel cel ho va pregonant.
−No serà tant!.

Ningú sentí la conversa
del rabadà i els pastors
i aquesta conversa estranya
s’ha fet més vella que el món.
Des del temps de criatures
la portem penjada al coll.

S’hi dibuixen les paraules
de la gran desolació.
Hi ha respostes desmaiades
com les orelles d’un gos,
i somriures que anuncien
la covardia de tots.

Escolteu bé la conversa
a dins les parets del cor!
La sang, anguila mansa,
s’ajup tremolant de por,
quatre gotes de vergonya
taquen l’angúnia del front.

Escolteu com s’hi barallen
el rabadà i els pastors!
Guanyar o perdre en la batalla
vol dir la vida o la mort.

−Un arcàngel flamejant
pel cel ho va pregonant!
−No serà tant!…