INICI DE CÀNTIC EN EL TEMPLE.
Salvador Espriu
Salvador Espriu
A
Raimon, amb el meu agraït aplaudiment.
Homenatge
a Salvat-Papasseit.
Ara
digueu: “La ginesta floreix,
arreu
als camps hi ha vermell de roselles.
Amb
nova falç comencem a segar
el
blat madur i, amb ell, les males herbes.”
Ah,
joves llavis desclosos després
de
la foscor, si sabíeu com l’alba
ens
ha trigat, com és llarg d’esperar
un
alçament de llum en la tenebra!
Però
hem viscut per salvar-vos els mots,
per
retornar-vos el nom de cada cosa,
perquè
seguíssiu el recte camí
d’accés
al ple domini de la terra.
Vàrem
mirar ben al lluny del desert,
davallàvem
al fons del nostre somni.
Cisternes
seques esdevenen cims
pujats
per esglaons de lentes hores.
Ara
digueu: “Nosaltres escoltem
les
veus del vent per l’alta mar d’espigues.”
Ara
digueu: “Ens mantindrem fidels
per
sempre més al servei d’aquest poble.”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada