En el llibre dels astres.

Poema de David Jou.
(LA MÍSTICA DELS DIES. Pg. 31) 

En el llibre dels astres,
en la pissarra dels nombres,
en el mirall de les paraules,
m’he posat a buscar indicis
que em diguessin que T’atanses
‒un remolí d’estrelles,
un galop de teoremes,
una remor d’arcàngels‒.

I he crescut en esperar-te.
Que feliç he estat
en cims i cantonades!
Arribaves per sorpresa:
T’esperàvem en el regne
i naixies en estables,
T’anhelàvem amb poder
i el deixaves per als altres,
Et volíem ple de glòria
i fugies al desert. 

¿Què vols que esperem ara
de Tu, sinó camí,
molt de camí,
la llibertat que queda després de caure tots els regnes,
d’enfonsar-se tots els poders,
d’enderrocar-se tots els somnis de la glòria?
En aquest buit que queda,
quant d’espai per a néixer altra vegada!
T’esperaré, T’esperaré
enmig del foc, de la destral i de la ràbia.